1621, 19 juin. – Perpignan.
Déposition de Vincent Puig de Terrats, âgé de 50 ans, interrogé par la cour sur les circonstances de l’agression perpétrée contre la veuve Peirera de Terrats qui avait été retrouvée gisante et grièvement blessée à la tête, dans un champ d’orge situé près du chemin de Perpignan, à proximité du vignoble de Terrats. Vincent Puig déclare que lorsqu’ils la découvrirent ainsi, elle leur réclama la confession, et lorsqu’il lui demanda qui l’avait agressée, elle répondit que c’était Tomasso, un jeune de Terrats, qui lui avait lancé une pierre, disant que le jeudi précédent celui-ci s’était disputé avec elle. Ils l’ont ensuite ramenée à son domicile de Terrats afin de la soigner.
Cahier de papier, ADPO, Hp202.
Die decima nona junii MDCXXI. Perpiniani. Dicto die, Vincentius Puig loci de Terrats habitator etatis ut dixit quinquaginta annorum cognitus per me notarium et qui juravit ad dominum deum et in manu et posse magnifici domini Francisci Mauris. Et interrogatus et per curie peractis et dixit que vui dia present stat jo e en ma casa, que podia ser deu hores poch mes o mancho de nit, una dona de dit lloch que se anomena mado Joananna Palauquina, muller de Antoni Palauqui, me ha avisat e dit que havian morta la Peyrera de Terrats ques diu mado Joana viuda en lo cami de Perpinya, e que les guardes del General o de la biella havian aportada aqueixa nova, i yo encontnent en compania de Miquel Belloch consol i Joan Pere Serda i dites guardes ço es Ramon (…) de Pesilla i altre que anave ab ell, som anat ves lo cami de Perpinya y ala que som stats a un camp sebrat de ordi de Frances Belloch que es a les primeres vinyes de Terrats molt cerca de la vinya dedit Belloch balle, havem trobada dita Peirera dins lodit ordi allargada la qual tenia molta sanch ab algun colp que tenia al cap, laqual estaua dient : « cofessio ! confessio » i dientli jo qui la avia aixi malabbada, me ha retpost que nen Tomasso loqual es fadri que sta en dit lloch de Terrats, lo qual dijous proxim passat tingue ja alguna questio ab la dita Peirera, que li tira una pedrada segons hoi jo en Belloch i encontinent la aportarem en lo lloch de Terrats a casa sua pera que la curassen. Jo Honrat Sunyer servient firmo dita deposicio per dit Puig feta de voluntat sua per ne saber ell de sen (signature).
20 juin
Déposition de la victime, Joanna, veuve d’Antoni Mateu maçon de Terrats, exposant les différentes agressions dont elle a été victime de la part de Joan Borda dit le Capsinié, berger au service de M. Serda, et de Thomas, fils de Thomas Ros, paysan de Terrats.
Die XX predicto in loco de Terrats. Joanna vidua relicta Antoni Mateu quondam peyrerii loci de Terrats cognita per me notarium medio juramento quod prestat ad dominum Deum in manu et posse dicti magnifici judicis denunciavit et dixit se que ha videlicet dijous proxim passat a les deu hores de mati poch mes o mancho trobi an en Joan Borda, pastor de m(ossen) Serda al oratori de la era dedit Serda, i li digui me pagas lo quem deuia del rentar de les camises, i ell me digue que per que jo ne era anada aqueixar al balle que no volia pagar i lo dit Joan Borda alias lo Capsinies me digue que li isques del bestiar per que no li causas dany eo an altra vegada li avia fet morir una bestia ; i en aixo vingue lo fill d’en Thomas Ros pages del present loch que tambe se diu Thomas i me digue bruxa, i jo li digue que m’envia y ell me segui a cop de pedres i me feri en lo peu que me ha guardat alguns dies de caminar sino ab un basto, i jo m’en torn del cami de Toir al present loch de Terrats, i li digue « mira assi co me as adobada, jo pensaua quet [..asses] », y leshores ell me digue « spera spera jo y tornare » y ab una forca me pega algunes bastonades que tots los brassos me feu blaus, i jo per defensarme li tiri una pedra y en ayxo ac udi lo dit Joan lo Capsinies i me guarda que nom acabas i ab tot me tira una pedrada en lo cap quem feu caula per terra mentra que lo Capsinies me guardaua que nom fes dany, y jo men ani al balle y li a mostre lo drap ab lo sanch, y mon cunyat ana al sotballe, loqual sotballe digue que lo home ere per lo terme que la nit lo pendria, y ayxi jo ait determini de anar men a Perpinya per a donarne raho a V. M. i Miquel Belloch consol me digue que noy anas perque lo col pera [calerit] i perillaua que per lo cami non aguardas y non acabas ; i jo repari de anarmen, i apres com me digues la madrastre del dit Tomas que son fillastre era a la era i no teme ancia de mi, jo me encamine per Perpinya, y com fuy al cami prop de la vinya del balle isque lo dit Tomas de la dita vinya ahont stava amagat, i me pega una bastonada de la part de darrera i me feu caure de cavall de una burra i [enserori] terra me pega moltes bastonade quem feu perdre les corses, dient me que volias anar al senyor a mostrar la sanch, spera ! spera ! jo t’acabario ! ; i aixi com pugui entri a la vinya del balle i aqui me pega ab un coltell /o/ daga que tenia a la ma, i jo cridavie cofessio que dos criaturas que de [e…], i ell digue ves daran recapte les criatures i en aixo perdi lo parlar i ell sen ana, apres jo alsi lo cap i [ne via] l’ordi de Frances Belloch, i ell co me vesie que jo er aviva en cami torna dient me : « encara es viva ! » i ne pega per tota la persona fins que nom movie i al cap de […]201
Déposition du batlle de Terrats
[…] per un binio restare de fer jo mos negocis, i jo li digui tambe que no i anas perque lo colp era la.. per raho de les questions avia tingudes ab nen Tomasso. I la dita mado Joana sen torna en casa sua, i al cap de una hora /o/ mes jo la vesi altra vegada a cavall desus la burra de son cuyat dient li que no anas en Perpinya ella fins que tornava la burra a son cunyat, i al cap de una hora entensni a dit per lo present lloch que avian alotjassada la Peirera al cami de Perpinya, i jo encontinent i ani i la trobi allargada a un camp de ordi de Frances Belloch tota nafrada ab molta sanch que tenia, i parlaua molt poch i demanaua confessio, i jo instament ab altres que i avia la posarem desus ma bestia i la portarem en sa casa al present lloch, i es veritat que quant la trobarem alli demanantli qui la avia aixi nafrada digue queu avia fet nen Tomasso i asso es los que se. Jo dit Michel balle firmo la present de depusassio de ma mia propria ab una ab deicio. Almarga.
Déposition de Francesc Nolis, chirurgien de Thuir, que Joan Bareta de Thuir, beau-frère de la victime, est allé requérir pour soigner la victime, détaillant les multiples blessures de la victime. Il apparaît que celle-ci souffre de plusieurs factures au crâne que le médecin estime susceptibles d’être mortelles en se référant aux auteurs classiques tels Galiens, Cornelius Celsus, il décrit également d’autres plaies au bras
Honorabilis Franciscus Nolis chirurgus ville Thoirii cogniti per me notarium medio juramento quod prestitit ad dominum Deum in manu et posse dicti domini judicis retulit et relationem fecit dicto domino judice in modum sequentem, videlicet aisi que conputauem 19 del corrent que podia esser entre deu i honze de mati Joan Bareta de Thoir me vingue a cerear dient me (…) si volia venir a Terrats a curar a sa cunyada que la avia nafrat, i jo i arribi enves mig die i trobi a sa cunyada ques diu Mado Joana alias Peurera i la vui tota sanch i encontinent la regonega i la primera nafra de moltes quen de que que regonega fou a la cilla dreta que segons apar se feu ab cosa tondent i no es de moltes concideracio, i apres ne regonegui altre sobre el front a la entrada del cabell que segons apar tambe sels feta ab cosa tondent i no es de molta concideracio, un poch mes alt de aqueixa al os coronal ni ha altre que es feta ab cosa tundent segons a mostra i no es de molta concideracio, mes a lalt aqueixa ni ha altre sobre lo mateix os coronal, laquel segons a mostra i trobe ab catenta y ha fractura i tambe sels feta segons a mostra ab cosa tundent ; al os pedros del costat dret i ha altra nafra feta ab cosa tundent, pero nols de concederacio ; de part de darrera del cap de la part de la memoria i ha altre nafra que segons trobe ab latenta i ha fractura i tambe se es fet ab cosa tundent ; mes alt de aqueixa i ha altra nafra que se es feta tambe ab coasa tundent pero no es de concideracio ; al os pedros del costat squerre i ha altra nafra molt gran segons se veu ocularment i en ella i ha fractura i totes estes nafres en que y ha fractura son perilloses de la vida segons diu Galeno cita per Joan Calvo, Joannes de Viso, Cornelio Celso capitol primer de fracture del cap. Joan Calvo per quant aquestes nafres solen der spasma i moroja, frenesia I moltes alters accidents. A la orella squerra I ha altra nafra feta ab cosa tundent pero nols de concideracio ; al bras dret i ha una nafra que segons se veu se seria feta ab ferro mal tallant com es peca de bordo o feixina i en dit bras i ha cops fets ab cosa tundent pero non han sagnat ; en lo bras squerre i ha una nafra feta aixi mateix ab ferro mal tallant i altra que es feta ab cosa tundent en lo mateix bras i en les spalles i ha algunes blauees i com fets ab cosa tundent pero no i ha sanch delles. I asso es lo que jo he vist, reconegue I curat a dita dona.
